J. Julià
Barcelona

Mig Barcelona es va quedar sense llum per una deficiència de la xarxa elèctrica, i vam callar. L’AVE arribarà tard a Barcelona i enfonsant-se pel camí, i callem. Els trens de Rodalies fa anys que tenen fallades reiterades, i callem. El dèficit d’inversions és escandalós, i callem. Tenim autopistes de peatge per donar i per vendre, algunes des de fa 40 anys, i callem. Moltes viudes cobren unes pensions de misèria i, contràriament a altres persones, no reben ajudes, i callem. L’augment del nombre d’immigrants és aclaparador, sense que ningú sigui capaç, no ja de parar aquest flux, sinó de controlar-lo, però per no ser titllats de racistes, callem. Abunden els carteristes al metro i els robatoris amb violència i sense, així com les màfies que es beneficien d’unes lleis massa permissives, i callem. El barraquisme ja eradicat torna amb campaments de caravanes i cases pastera que fan inhabitables les comunitats de veïns, i callem. Els ambulatoris i els hospitals estan saturats, però callem. Els metges són insuficients, ara els busquem on sigui encara que no tinguin el nivell exigible, i callem. Les escoles, que estan plenes de gom a gom, alberguen nens en aules prefabricades –per no dir-ne barracons–, i callem. Molta gent es riu de Catalunya, de l’idioma català i també dels ciutadans catalans, i callem. Els qui ens tracten d’insolidaris i egoistes no fan públics els balanços fiscals, i callem. Paguem tants impostos com no ho fa ningú, però recuperem menys de la meitat del que donem, i callem.
Si no sabem fer res més que callar, llavors tenim el que mereixem. Callem, doncs; no fos cas que molestéssim algú.

El Periódico
19-11-07