Lluís Pérez Ayala
Cerdanyola del Vallès
Collserola és un espai d’unes 8.000 hectàrees de bosc i de zones agrícoles envoltades de municipis amb una població total de més de 4 milions de persones. Aquestes xifres marquen la fragilitat d’un territori tan petit que beneficia tants ciutadans i que està contínuament amenaçat per l’especulació urbanística. Des de fa dècades, organitzacions veïnals, cíviques i ecologistes lluiten per aconseguir que aquesta serralada sigui declarada parc natural, l’única manera –amb l’anul.lació de les infraestructures previstes des del 1976– de frenar les amenaces de destrucció que l’assetgen. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té pendent, des de fa quatre anys, la declaració de parc natural de l’imprescindible pulmó verd de Collserola.
Em sorprèn que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, que formen el PSC i ICV-EUiA, menyspreï els interessos dels habitants de la seva ciutat i de l’àrea metropolitana regatejant a la Generalitat els límits de la declaració de parc natural. Aquest afany de construcció en zones de Collserola actualment lliures del totxo resulta paradoxal en Iniciativa, que està fent del seu lema ecologistes de debò un trist sarcasme.
Les declaracions d’Imma Mayol, tinent d’alcalde del consistori, exigint rebaixar l’àrea de protecció proposada pel Govern català són un insult als que la van votar confiant en els seus plans de defensa dels espais verds. Podem recordar les pancartes Que no et trinxin el territori amb un bonic dibuix d’una excavadora. ¿Fa uns quants anys d’això? Doncs no. Només fa uns mesos: sis. ¡Que aviat obliden alguns les promeses!
El Periódico
14-12-07
