Pau Aguilar García
Barcelona

Barcelona vol ser la capital cultural del Mediterrani, i la pretesa progressia enquistada en el poder del seu ajuntament s’omple la boca –i ens buida les butxaques– amb idearis pretesament interculturals organitzant grans fòrums inútils i subvencionant sempre els mateixos capitostos. I a base de tancar els ulls i atendre només els seus propis criteris, s’està carregant la verdadera creació des de l’arrel. Pertanyo a un grup de músics que el 13 de desembre, mentre assajàvem, va rebre la visita dels Mossos d’Esquadra. La policia autonòmica ens va fer fora dels locals on treballem –locals que paguem religiosament cada mes– com si d’okupes i criminals es tractés, sense donar cap mena d’explicació i, a sobre, va confiscar instruments i material de gravació que és bàsic per desenvolupar l’activitat. El col.lectiu de músics té una regulació legal esperpèntica, unes condicions laborals pèssimes, una SGAE oligarca i impositiva i un estatus que s’acosta al concepte franquista de vagos y maleantes.
Només la passió per la música ens manté actius. ¿I què rebem a canvi?: fonamentalment el maltractament i la violència de les institucions. L’Ajuntament de Barcelona, entorpint la feina diària dels músics, demostra el nul respecte que té pels seus agents culturals. Destrueix els centres de creació, com La Makabra, i promou l’esterilitat cultural. Així s’allibera el terreny per imposar la cultura que els polítics decideixen, formada des de llocs tutelats (La Bàscula, Boca- Nord…) i controlada des del mateix naixement. Senyors, ja que estem resignats a no comptar amb suports específics, almenys deixin- nos treballar en pau.

El Periódico
20-12-07