Aurelio Borlán Moral
Barcelona
El suburbà de Barcelona torna a encapçalar la llista del transport metropolità més car de tot Espanya. Entendria que fos així si el servei ofert per TMB fos igual de bo que les seves tarifes, però després de visitar totes les ciutats espanyoles que en disposen no puc deixar de lamentar-me. La brutícia dels accessos, de les andanes i vagons cada vegada es fa més evident. Vagin al metro de Bilbao… ¡impecable! La regularitat dels trens de Barcelona sol ser d’entre tres i quatre minuts, de manera que la gent s’acumula a les andanes, i això fa gairebé impossible viatjar amb comoditat. A Madrid no sol haver-hi més de dos minuts d’espera. L’atenció i informació de l’empresa brilla per la seva absència. Si hi ha algun retard, no donen mai detalls del que ha passat. En canvi, et bombardegen constantment avisant que està prohibit baixar a les vies, quan tothom sap que només un inconscient (o un suïcida) ho faria i en aquest cas no per molt avisar deixarà de fer-ho.
Un altre tema és la mala educació dels treballadors de TMB. Els conductors tot just obren les portes que ja accionen el xiulet que avisa que es tancaran i els que despatxen bitllets ni et miren a la cara quan compres un bitllet a la finestreta. I no cal dir la mala bava que gasten quan decideixes abandonar el metro perquè tarden a arribar alguns combois i demanes que et tornin el bitllet. Sembla que si no hi ha una clara avaria, es neguen a tornar-te els diners, encara que faci més de 10 minuts que t’esperes a l’andana. Es veu que els transports han deixat de funcionar com cal i això, senyors meus, no és culpa de Zapatero.
El Periódico
06-01-08
