Es faran en vuit àmbits del parc i es destinaran a usos docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius
EMMA ANSOLA. Barcelona
El futur parc natural de Collserola disposarà finalment de 51 hectàrees més del terme municipal de Barcelona –el Departament de Medi Ambient en proposava el doble– que s’afegiran a la xarxa Natura 2000. A canvi, l’Ajuntament de Barcelona disposarà de 132 hectàrees dins els límits del futur parc natural de Collserola que han estat catalogades com a espais periurbans de regulació especial, els EPRE, on es permetrà la construcció d’equipaments docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius. La concreció d’aquests espais quedarà subjecta a l’elaboració de plans urbanístics especials. Entre els espais que han quedat fora del parc natural de Collserola hi ha la vall de Sant Genís. La Generalitat i l’Ajuntament es van felicitar per l’acord obtingut.
El Departament de Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona han arribat a un acord pel que fa als límits únicament barcelonins que tindrà el futur parc natural de Collserola. Durant les negociacions s’han guanyat 51 hectàrees i el parc passa de 1.646 hectàrees protegides a 1.697. A canvi, l’Ajuntament podrà beneficiar-se del que en un primer moment, durant el període de negociacions, es va anomenar zones de preparc i que l’administració local volia escapçar als límits actuals del parc. L’acord ha retallat el nombre d’hectàrees que volia l’Ajuntament com a zona de transició, entre la trama urbana i el parc, i s’ha passat de 309 hectàrees a 132. Però Medi Ambient ha optat per no deixar aquests àmbits fora del parc: els ha inclòs dins els límits però amb una «solució imaginativa», tal com la va qualificar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Aquests àmbits, vuit en total, amb sòls per a equipaments, passen a anomenar-se espais periurbans de regulació especial, o EPRE, i la gestió passarà a ser de l’Ajuntament. A més, la seva concreció es farà després del decret de declaració d’espai natural –el conseller espera tenir enllestit l’acord amb la resta de municipis a l’abril– mitjançant plans urbanístics especials per a cada àmbit i que acabaran per determinar els usos dels futurs equipaments (docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius). Barcelona, a més, pot construir un cert tipus d’habitatge protegit en sòl d’equipament, tot i que Imma Mayol va assegurar que no es farà «cap tipus d’habitatge» al parc. El quart tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, va explicar que en alguns casos aquests equipaments permetran facilitar l’accés al parc. «Els nostres objectius han quedat garantits», va assenyalar. La catalogació de vuit àmbits EPRE permetrà transformar tres zones de Barcelona i facilitar l’accés al parc en cinc àmbits més.
Els nous límits del parc han deixat sense protecció espais reivindicats des de fa temps per entitats ecologistes com ara la vall de Sant Genís i altres espais més propers a la zona d’Horta. Els espais que no quedaran protegits formen una àrea de 50 hectàrees, aproximadament, tot i que formen part de la primera proposta que el Departament de Medi Ambient va elaborar el 2005.
Vilaweb- El Punt
31-01-08
