L’oposició creu que la descentralització municipal només servirà per «alliberar» gent del PSC i d’ICV
VICENÇ PLANELLA. Barcelona
En el segon esborrany d’estatut del conseller de districte, elaborat pel primer tinent d’alcalde, Carles Martí, es proposa incorporar fins a 70 càrrecs no electes a l’estructura descentralitzada de l’Ajuntament. Aquestes persones, que són proposades pels partits però que no han estat votades pels ciutadans, passaran a tenir dedicació exclusiva o plena dins els districtes i a cobrar uns sous que poden arribar als 47.000 euros anuals. Els grups de l’oposició han coincidit a criticar que la dignificació de la feina del conseller de barri s’està convertint, pel bipartit que presideix Hereu, en un mecanisme per posar en nòmina quadres del PSC i ICV-EUiA.
+ Carles Martí i Jordi Hereu, amb Jordi Portabella en segon terme. Foto: QUIM PUIG
Jordi Hereu vol que la comissió de govern de l’Ajuntament, que es farà dimecres vinent, aprovi l’estatut del conseller de districte, una peça bàsica per fer efectiva la descentralització de la gestió municipal. Als deu districtes de Barcelona, però, només hi ha un regidor electe que tingui funcions executives, acompanyat de quinze persones proposades pels partits i designades per l’alcalde depenent de la representació obtinguda en cada territori. En el segon document de treball que Carles Martí ha traslladat als cinc grups municipals, es preveu que «fins a un màxim» de set d’aquests quinze consellers deixin de tenir una dedicació voluntària, com succeeix ara, i passin a estar a la disposició de «les funcions que li delegui expressament el president o el regidor de districte», segons recull el text.
A canvi, obtindran una retribució per la seva feina. El nou esborrany, que ha elaborat el primer tinent d’alcalde, inclou tres tipus de dedicació: «exclusiva», que «correspondrà fins a un màxim de dos consellers per districte que formin part de la comissió de govern», és a dir, reservada a representants no electes del bipartit que integren el PSC i ICV-EUiA; «plena», en què es preveu «un màxim de cinc consellers» a repartir entre «els portaveus dels grups municipals al districte» i «els consellers de barri» –figura inexistent en termes legals o d’organigrama municipal–, i «ordinària», mantenint l’estatus actual dels consellers de districte. En els dos primers casos, els aspirants hauran de renunciar a les seves feines habituals, atès que en el projecte es preveu que se’ls apliqui el mateix règim d’incompatibilitats «previst pels regidors i membres electes de les corporacions locals».
El canvi del sector privat al públic pot resultar molt beneficiós per als representants dels socialistes i dels ecosocialistes, ja que entre els grups municipals circula que el sou que percebran de l’Ajuntament els consellers amb dedicació exclusiva oscil·larà entre els 40.000 i els 47.000 euros bruts anuals. Més difícil ho tindrà l’oposició per trobar candidats que vulguin dedicar-se plenament als districtes, ja que la retribució que es comenta només arriba als 20.000 euros bruts anuals. Pel que fa a la resta de consellers, les fonts consultades han apuntat que se’ls milloraran les dietes actuals fins al voltant de 8.000 euros bruts anuals, amb una assignació proporcional mensual.
Des de les files de l’oposició, CiU i ERC han criticat la desproporció entre els sous que es preveuen per als consellers «alliberats» del PSC i d’ICV-EUiA i els de la resta de formacions, i han apuntat que Hereu intenta compensar als districtes, mitjançant el control dels barris per part de quadres del seu partit o afins, la minoria en què ara es troba al consistori. «Sota el paraigua de la descentralització, s’amplia la menjadora», ha afirmat, gràficament, una consellera de districte republicana.
Vilaweb-El Punt
15-02-08
