El tema ja ha saltat a la premsa gran. El barcelonins aviat ho podran veure, perquè els edificis seran tant descomunals i l’agressió a Collserola tant evident, que ningú podrà deixar de portar-se les mans al cap i cridar: ¿Però quina bajanada és aquesta?
Es tracta del pla urbanístic Caufec-Porta de Barcelona. La darrera gran promoció immobiliària de Sacresa. La immobiliària propietat de la família de Ramon Sanahuja, el promotor el nom del qual anirà per sempre més associat a l’aluminosi. 709 vivendes. Un àrea comercial y de oci, oficines y hotel. La friolera de 234.800 m2 de sostre, segons les dades facilitades per la pròpia immobiliària. Caufec-Porta de Barcelona està a la zona de Finestrelles, en el llindar entre el terme municipal de Barcelona i Esplugues, en plena falda de Collserola. El terreny pertany a Esplugues, però la seva incidència donarà de ple sobre Barcelona. Sobre la ciutat perquè els seus gratacels seran visibles des de tot arreu, condicionarà el seu perfil i fisonomia i perquè les demandes de tant nombrosa quantitat de nous residents (més de dos mil) li afectaran de ple. I afectarà a Collserola, el gran parc metropolità que tothom diu que hem de protegir però que dia rere dia és agredit, retallat i limitat.
GANES DE PLORAR. Es el que es pregunta la senyora Isabel Ventós Omedes en una carta al director d’un diari de Barcelona: “¿Cómo es posible que permitan, en el barrio de Finestrelles, el cambio del rasante natural del terreno de dos a tres metros de altura, o la construcción de dos rascacielos de 105 metros de altura, tres torres de pisos de 55 metros de altura, seis bloques de oficinas de 28 metros, cuatro bloques de pisos de 9,50 metros y 16 bloques de pisos de alto standing de 28 metros - esto representa 7 plantas de altura, cuando en el entorno hay un máximo de 3 plantas, y Sant Joan de Déu tiene 7? ¿Cuál es la línea de protección de Collserola? ¿Espera el Ayuntamiento que los especuladores construyan cada vez más arriba de la montaña para trazar la línea del parque natural? Es una pena que nos estemos cargando el espacio natural existente y borremos el skyline de la montaña de Sant Pere Màrtir. Lo miro y me dan ganas de llorar.”
Llegir article
Enviat per aigua al coll
