El pla de l’Executiu central no aporta prou aigua a l’àrea de BCN
Als embassaments queden 62 hm3 abans del col.lapse, i el Segre subministraria 32 hm3
El Govern vol que a la tardor només la meitat del consum depengui dels pantans

Xabier Barrena, Barcelona (El Periódico)

El poc que se sap dels plans de l’Executiu central no basta per substituir l’aportació puntual del Segre que, segons el Govern, era clau per evitar les restriccions del subministrament de l’àrea de Barcelona. Els 1,5 metres cúbics per segon –32 hectòmetres en vuit mesos– que havien d’agafar el túnel del Cadí cap al Llobregat són una fita difícilment igualable a curt termini pel transvasament de l’Ebre proposat divendres per María Teresa Fernández de la Vega.

La primera premissa és que el mateix Executiu que va derogar el transvasament de l’Ebre proposat pel PP no advocarà per captar més aigua d’aquest riu de la que ja es capta. Actualment, entre els regants del marge dret i els de l’esquerre, el riu perd, a Xerta, 48 metres cúbics per segon, 1.492 hectòmetres cúbics anuals. D’aquests 48, només tres dels quatre que preveu la llei se’n van al Camp de Tarragona, en virtut del minitransvasament del 1989. Aquí apareix un metre cúbic per segon susceptible de fer arribar a Barcelona. L’altre 0,5 –fins a igualar el transvasament del Segre– hauria de provenir, necessàriament, del que els regants utilitzen per als camps.

ESPAI I TEMPS D’OBRES
Una vegada resolta la qüestió del quant, el quan i el com afegeixen més dificultat a l’assumpte. Com la Conselleria de Medi Ambient no s’ha cansat de repetir, la canonada que arriba a Cunit –el punt de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) més pròxim a la d’Aigües Ter Llobregat (ATLL)– només permet el pas de 300 litres per segon. Un cinquè del previst al Segre. De gairebé quatre hectòmetres mensuals a uns 0,8. La prolongació d’aquesta canonada en vuit quilòmetres, els que separen Cunit i Cubelles, no presenta cap complicació i estaria a punt a la tardor, quan Barcelona la necessita.
L’opció per complementar la prolongació del minitransvasament de Tarragona és construir, simultàniament a la Cunit-Cubelles, una interconnexió entre conques de gran capacitat, per on passarien els mil litres per segon excedentaris de Tarragona. El projecte més ràpid és el que fa anys es va estudiar i uneix el Vendrell i Vilafranca del Penedès d’una llargada de 25 quilòmetres. El termini d’obres encara no s’ha quantificat, tot i que són molts els que dubten que estigui a temps d’evitar l’arribada de les restriccions d’aigua.

La interconnexió d’alta capacitat entre les xarxes barcelonines i tarragonines és vista, a les terres de l’Ebre, com el pas previ a un gran transvasament del riu cap al nord. El PHN del PP preveia entre 190 i 300 hectòmetres cúbics i s’ha de recordar que, malgrat que el minitransvasament de Tarragona és de quatre metres cúbics per segon, la canonada emplaçada en la captació del riu permet cabals superiors als sis metres cúbics per segon.

HECTÒMETRES CLAU
Però ¿per què són tan claus aquests 30 hectòmetres d’aigua, siguin del Segre o de l’Ebre? Al gener, sis dels set hectò- metres cúbics que es consumeixen a les conques internes provenien dels pantans. Els plans del Govern català passen per arribar al desembre havent reduït aquesta participació a menys del 50%. És a dir, que per cada litre que surti dels pantans n’hi hagi un altre dels vaixells, dels transvasaments, dels pous…- que complementi el recurs.

El Ter-Llobregat compta avui amb 125 hectòmetres als pantans. Quan baixi a 62, el 10% de la capacitat, s’arribarà al col.lapse perquè aquest nivell d’ompliment dels pantans dificulta i molt la potabilització de l’aigua. Així doncs, aquests 62 hectòmetres cúbics s’han de dosificar amb comptagotes. I com més aigua extra s’hi aporti, més temps es guanyarà sense restriccions.

barcelonaldia | Abril 7, 2008