Aquest 23 d'Abril s'ha aprofitat el ressò mediàtic de tanta cultura del consumisme de llibres i roses per eclipsar la notícia de la declaració de B.C.I.N. (bé cultural d'interès nacional) d'un tros del recinte fabril de can Ricart. I és que mentre el "senyor" Tresserras inaugurava fires per Frankfurt (amb els diners dels nostres impostos), les excavadores enderrocaven un 30% de les naus de mitjans de Segle XIX.
La Conselleria de Cultura va autoritzar expressament els enderrocs que destruïen el, fins llavors, extraordinari patrimoni històric de Catalunya. El valor com a conjunt arquitectònic únic a Europa, és ja història des de finals de l'any passat. Amb el vistiplau dels suposats responsables de defensar el patrimoni històric, els plans urbanístics del 22@ han fet més certa que mai l'expressió "enderroquen el nostre passat, hipotequen el nostre futur!". de passada, destruïen 250 llocs de treball de 35 petites i mitjanes empreses en nom del " Progrés".
L'actual crisi immobiliària farà, de ben segur, reduir els 109 milions d'Euros de benefici en la plusvàlua per la requalificació dels terrenys industrials a edificables que el "senyor" marqués de santa Isabel tenia previst guanyar; Tot i així, el 3% del seu benefici deu de ser una bona picossada. Desprès diuen que el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona no té res a veure amb l'especulació, però en el barri del Poblenou les responsabilitats urbanístiques serien de jutjat de guàrdia si a Catalunya hi hagués justícia. tant sols entre el Fòrum i la torre Agbar construeixen 6.000 habitatges de renda lliure en uns terrenys ( P.E.R.I. de Diagonal mar) que en gran part eren de propietat pública. La presa de pèl ha arribat al punt de considerar zona verda la via del tramvia perquè hi han plantat gespa entre les vies.
La gespa, això si, la reguen ecològicament amb Aigües del freàtic, sense necessitar aigua del Ebre.
joan marca
Enviat per aigua al coll
