JAVIER Belmonte (El Periódico)
Fa més de 15 anys que visc en un pis amb vistes a la pèrgola de caràcter escultòric que el desaparegut Enric Miralles (1955-2000) i Carme Pinós van aixecar a l’avinguda d’Icària durant aquells fastos del 92, i cada dia m’agrada més. La pèrgola, vull dir. Per això tremolo quan alguns dels meus conveïns li demanen a l’ajuntament que la millori, com s’explica aquí al costat.
Més val que l’ajuntament s’estigui quietet, perquè el que més ha fet l’ajuntament per l’obra al.legòrica de les vies de tren que temps enrere travessaven el Poblenou industrial és deixar-la agonitzar durant la dècada que la va tenir sense cap mena de manteniment, sense ni una trista mà de pintura, amb els elements metàl.lics oxidant-se, amb la fusta que sembla travesses de tren podrint-se, amb els punts de llum desprenent-se i banyada en pintades. Al llarg d’aquella dècada, els veïns es van queixar repetides vegades, però ningú els va fer gens de cas. La pèrgola queia a trossos però a ningú li queia la cara de vergonya.
Diumenge que ve farà sis anys que la pèrgola va rebre el Premi Dècada, guardó que atorga la Fundació Óscar Tusquets Blanca a la millor obra arquitectònica barcelonina de 10 anys enrere. El jurat és unipersonal i en aquella ocasió li va tocar a l’arquitecte nord-americà d’origen argentí César Pelli, autor de les Torres Petronas de Kuala Lumpur (Malàisia). En la cerimònia d’entrega, Pelli va dir que l’obra de Miralles i Pinós li “tocava el cor” perquè expressa “el geni barceloní”. I el llavors alcalde, Joan Clos, va fer un exercici de cinisme negant l’evident deteriorament de la instal.lació. “Hi ha pintades a la pèrgola –va reconèixer–, però són poques”.
La pèrgola estava bé, segons Clos, però quan no havia passat ni un mes va aparèixer a l’avinguda d’Icària una brigada de treballadors que van començar una complicada restauració dels gairebé 200 metres d’instal.lació que va durar dos mesos.
En fi, que l’ajuntament s’estigui quietet i es limiti a donar a la pèrgola una mà de pintura de tant en tant. I si pogués ser, abans de 10 anys
.barcelonaldia | Maig, 2008
