Editorial

Fa disset anys i mig que l’aluminosi és notícia a Barcelona. L’11 de novembre del 1990 va caure un edifici del carrer Cadí i es va descobrir que a Catalunya, entre el 1950 i el 1970, s’havien construït mig milió de cases amb ciment aluminós quan a la resta d’Europa ja no s’utilitzava. A partir d’aquí s’han enderrocat cases, rehabilitat cases, desplaçat veïns i recol·locat veïns, tot per fases, i encara està per veure com acabarà tot plegat. Ara el conflicte s’ha allargat tan que ja ha deixat de ser l’aluminosi el principal problema.

El districte més afectat d’aluminosi, carbonatosi i de mala gestió urbanística per part de l’Ajuntament de Barcelona és Nou Barris. Actualment hi ha uns quants veïns del Turó de la Peira que tenen raons més que suficients per estar enfadats, perquè a més de no poder viure amb la tranquil·litat legítima d’estar segur de que casa teva és casa teva i que ho seguirà sent en el futur, els estan sancionant per no voler fer les obres que recomana l’empresa pública Regesa. Les rehabilitacions que els imposen que han de fer són molt costoses i hi ha tècnics independents que fins i tot les consideren perilloses. Ara les multes les han congelat. I hi ha la sensació de que els volen fora. Massa despropòsits junts: immobiliàries amb ganes de renovar la zona i guanyar diners, associacions de veïns polititzades que prefereixen no intervenir més del necessari i un Ajuntament de Barcelona que no sap defensar els interessos particulars d’aquests veïns i veïnes preocupats pel futur de les seves llars. Ara s’ha creat una plataforma integrada pels afectats, i el que manca per saber és si l’Ajuntament serà capaç de ser un interlocutor eficaç, informar als afectats de la veritat del què ha passat i està passant, i evidentment intentar posar-hi remei.

barcelonaldia | Maig 19, 2008