Els veïns de Felip II - Meridiana pateixen l’obra de la L-9 fa mig any QUEIXA
Entre obres i espai per al Bicing no hi ha ni aparcament ni vorera
Virgínia Mascaró (Avui)
Un soroll que eixorda i barreres amb obres que obliguen a fer molta volta per travessar Felip II, a l’altura de l’avinguda Meridiana. Fa sis mesos que els veïns que viuen a prop d’on es fa la nova estació de les línies L-9 i L-4 de Sagrera Meridiana pateixen unes obres de gran envergadura a prova de nervis. Ho demostra el fet que tots els immobles pròxims estan controlats amb sensors que detecten possibles oscil•lacions a conseqüència d’unes obres que foraden el subsòl a 40 metres de profunditat. A les ja existents, s’hi han afegit fa una setmana les obres per fer una sortida d’emergència (L-9) al costat mar de la Meridiana, entre Felip II i Sant Antoni Maria Claret.
“Les màquines comencen a treballar a les vuit del matí i acaben entre les nou i les deu del vespre. Algun dia s’han posat en marxa a les set del matí d’un diumenge i hem hagut de sortir a demanar que parin perquè hi ha infants dormint. El nostre era un barri tranquil i les obres ens han afectat en molts sentits. No només pel soroll i l’increment del trànsit en carrers abans secundaris. S’han eliminat molts aparcaments al carrer i, no obstant això, l’Ajuntament ha inaugurat una estació de Bicing que treu encara més lloc. De nit, passar pel carrer Felip II fa por, però no hi ha vigilància. En canvi, durant el dia al barri hi ha agents de la Guàrdia Urbana que posen multes, si algú aparca malament, encara que no molesti el trànsit”, assegura Jordi Fonts, de 39 anys .
El seu tiet, Joan Font, de 78 anys, que viu fa 44 anys en unes casetes de protecció oficial de Felip II, està més resignat amb les molèsties, “perquè les obres són necessàries i perquè el tracte rebut és bo”. Als edificis del voltant hi han instal•lat fins a 6.000 sensors per detectar possibles oscil•lacions per les obres. I abans d’iniciar-se els tècnics van fotografiar els interiors i exteriors dels edificis per si es produïen esquerdes, explica. La tuneladora va passar fa just un mes per sota del pati del darrere de casa seva i no va notar res. Menys sort han tingut els veïns del carrer Olesa, on la tuneladora va trobar una veta de granit que n’esberlava les dents i es va haver de detonar amb explosions controlades, que es van sentir força, afirma.
Disminució de vendes
Qui pateix les obres són les botigues. Les voreres s’han vist reduïdes a una simple expressió i els clients brillen per la seva absència. Enrique Toledado, de 60 anys, que regenta fa 28 anys la drogueria Toledano, afirma que les vendes al seu establiment han baixat un 50%, des que van començar les obres el dia de Reis, el mes de gener passat. I la perspectiva de futur no és bona perquè es preveu que les obres afectaran el carrer d’una manera o altra encara dos anys més, es lamenta. Les relacions amb el consistori no han estat fàcils. Va haver de lluitar perquè deixessin una mica més d’espai a la vorera, per poder passar i carregar i descarregar els productes amb carretó a la seva botiga, però no ha pogut fer res per solucionar la baixada de les vendes al seu establiment. “Què en diu l’Ajuntament? Que si no m’agrada com es fa que em busqui un advocat”, afirma amb amargor .
La benzinera Meridiana ha notat també un descens dels clients. “Abans els cotxes pujaven per Felip II i entraven a la gasolinera amb facilitat. Ara per repostar han de fer volta i molts ja no vénen”, diu un treballador.
barcelonaldia | Juliol, 2008
