Una interconnexió més gran de la xarxa i més subestacions garantiran el subministrament

Emma Ansola (El Punt)

Cinc anys és el període que es donen els experts perquè Barcelona disposi d’una xarxa elèctrica de qualitat. Això vol dir una xarxa amb més interconnexions i subestacions que permeti subministrar cada usuari des de dues fonts, tal com reclama el governa a través del nou decret de garantia elèctrica, pendent d’aprovació. Amb aquests treballs se solucionaran els problemes que el 23 de juliol van provocar una apagada elèctrica a Barcelona quan la caiguda d’un cable de 110 kV va provocar un curtcircuit que va anul•lar un dels cables principals i un subestació que alimentava part de la ciutat i per als quals no hi havia recanvi.

El decret obligarà les companyies elèctriques a disposar de dues fonts d’alimentació per a cadascun dels seus usuaris. El 23 de juliol, quan hi va haver l’apagada, els usuaris que es van quedar a les fosques depenien del subministrament que els arribava per un únic cable de 220 kV, el de Collblanc -Urgell - Maragall, un dels primers que travessava Barcelona i que amb els anys es va convertir en eix fonamental per al subministrament, i per la subestació transformadora de Maragall, amb un únic cable d’entrada i de sortida que aquell dia va quedar anul•lada per l’incendi.

Aquest cable, però, ja havia quedat malmès dies abans de l’apagada per unes obres al carrer París, que el van debilitar. «Les unions en un cable de 220 kV són molt delicades», apunta el cap del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, Oriol Boix. A més, la xarxa de la ciutat de Barcelona és tota subterrània i això dificulta les tasques de reparació, «és de més difícil inspecció i els desperfectes costen de veure», assenyala Boix.

Actualment en el termini d’un any s’han portat a terme els arranjament a la xarxa elèctrica de Barcelona però els experts coincideixen que encara s’han de salvar molts obstacles. «Estem en un terme mig i la qualitat excel•lent de la xarxa no l’aconseguirem fins d’aquí a uns quatre o cinc anys», explica l’enginyer Antoni Tahull, membre del Col•legi d’Enginyers Industrials. Tahull admet que si bé la xarxa es va dissenyar pensant que no fallaria mai es van cometre errors. «Abans les subestacions es dissenyaven molt grans i ara ja hi ha un canvi de plantejament que aposta per fer-ne de més petites i més distribuïdes pel territori». «Així també s’allunya el risc de concentració», afegeix.

Aquest és el parer també de Boix, per a qui la millora de la xarxa elèctrica passa per mallar-la amb més cables de mitja tensió i més subestacions que garanteixin el subministrament elèctric. «Fins ara els treballs a la xarxa es limitaven, en alguns elements, a tasques concretes de manteniment; quan un material s’espatllava s’arreglava i prou», diu. En canvi una xarxa elèctrica subterrània requereix també un manteniment molt més acurat.

Tanmateix Boix creu que en les causes de l’apagada del 23 de juliol també es va donar un altre factor contra el qual és més difícil lluitar: la mala sort. «La caiguda del cable de 110 kV a l’estació de Collblanc es va produir en un moment en què el consum era molt alt. Una estona abans potser el curtcircuit no hagués estat tan fort», diu Boix. Tahull hi coincideix, i diu que «era inimaginable que pogués fallar tot a la vegada».

Tahull creu que una apagada com la del dia 23 és irrepetible. Boix, però, ho matisa. «Cal pensar en les característiques de Barcelona, una ciutat molt poblada i que, a diferència, per exemple, de Madrid, està envoltada d’un territori també molt poblat. Això obliga a situar les subestacions de 400 kV en punts allunyats als de consum i tirar llargs cables de distribució elèctrica, la qual cosa és un obstacle.» Tahull considera que si d’alguna cosa ha servit l’apagada és per fer reflexionar les administracions i la societat sobre la necessitat de disposar de més infraestructures.«Ara hi ha feina per a tots; les companyies han d’invertir; els ajuntaments, facilitar els terrenys, i la societat les ha d’acceptar», diu.

barcelonaldia | Juliol 20, 2008