L’incivisme inevitable s’ajunta amb la deixadesa municipal a la Gran Via nord
Hi ha mobiliari trencat que no es substitueix i fonts que no funcionen
Les claraboies que donen llum al tramvia semisoterrat, brutes i trencades

Maria Favà (Avui)

Un any i mig després de la inauguració a bombo i plateret que es va fer del semicobriment de la Gran Via entre la rambla del Poblenou i el límit del terme municipal amb Sant Adrià, el conjunt de l’obra pateix el mal més habitual de l’espai públic barceloní, la manca de manteniment. Aquesta descurança, que és culpa de l’Ajuntament, juntament amb l’incivisme inevitable, desmereix el conjunt d’una obra que es va voler modèlica i que va ser fruit d’una llarga lluita reivindicativa.

Hi ha mobiliari urbà trencat o que no funciona, com les fonts que hi ha dins dels espais infantils, que no tenen aigua. Hi ha arbres morts que no s’han substituït, tapes al paviment que no encaixen, com passa a la cruïlla de Josep Pla. Els vidres que hi ha al terra de les calçades laterals, que haurien de fer de claraboia damunt de les vies i parades del tramvia que circula semisoterrat, estan bruts i no deixen veure res. La lluerna que hi ha entre Josep Pla i Selva de Mar algú la van esquerdar expressament.

Els accessos al tramvia des de les calçades laterals, que són metàl·lics i difícils de netejar, estan plens de brutícia i d’herbes. Hi ha grafits per tot arreu: a les caixes dels semàfors, als transformadors, als ponts, als bancs…

Un altre exemple de deixadesa: a la cantonada muntanya del carrer Lope de Vega hi ha dues tanques d’obres públiques entortolligades amb cinta de plàstic que volen indicar que el terra ha cedit. Damunt del gual que dona accés a la calçada més propera a les cases hi han posat sorra per dissimular el forat. També ha cedit la rampa que baixa de la calçada superior fins a les cases.

De rampes per salvar els desnivells, que en alguns punts és de dos metres i mig, n’hi ha en tot el recorregut. A les més pronunciades l’Ajuntament ja va pintar un senyal a terra per advertir del perill a les persones amb mobilitat reduïda o que van en cadira de rodes. A més de les rampes, en molt punts hi ha escales que tenen el doble ús de salvar el desnivell i fer de grades. Els veïns, que en general estan molt contents de la transformació de la Gran Via, opinen que els graons són molt alts i que caldrien més baranes.

Camins a la gespa
Un altre element que critica el veïnat és que els ponts que creuen la Gran Via no coincideixen amb els camins que van dissenyar els arquitectes i per aquest raó s’han creat caminets per damunt de la gespa.

El districte reconeix que el manteniment s’ha relaxat durant l’estiu i, juntament amb la promesa d’esmena, amenaça de posar pilones a les calçades laterals per evitar l’aparcament en uns espais que havien de servir, segons el projecte original, per al gaudi dels veïns.

Carme Fiol, una de les autores del projecte de remodelació, creu que en l’estat actual de la Gran Via se sumen el poc manteniment i l’incivisme, i assenyala que hi ha alguns punts on els serveis municipals no han seguit el projecte.

Enviat per: barcelonaldia | Setembre 8, 2008