• L’accés a un pis inquieta més la ciutadania que la inseguretat, fins ara el principal temor
• La meitat dels enquestats pensen que ocupar una casa abandonada és poc o gens greu
La valoració de l’ajuntament cau en picat i puja la del Govern central
DAVID PLACER
BARCELONA
L’accés a la vivenda és, per primera vegada, el problema que més preocupa els barcelonins. L’augment sostingut dels preus dels pisos a la ciutat ha fet que aquesta inquietud superi la inseguretat ciutadana, que fins ara liderava totes les queixes a les consultes municipals. El problema, segons l’enquesta de valors socials que porta a terme cada quatre anys l’ajuntament, preocupa el 36,7% dels barcelonins, seguit de la inseguretat (28%), l’atur i la feina precària (23,7%) i la immigració (15,7%).
La preocupació pels preus de la vivenda també es va fer notar en altres apartats de l’enquesta sobre valors socials. Un 55% dels entrevistats creuen que és greu o molt greu comprar un pis no per viure-hi, sinó per guanyar-hi diners, mentre que un 50,5% pensa que ocupar una casa abandonada és poc greu o gens greu. Malgrat això, una clara majoria té una mala imatge dels okupes: compten amb la desaprovació d’un 71% dels entrevistats, una xifra similar a les enquestes del 2002 i del 1998.
La percepció de gravetat del problema de la vivenda augmenta entre els que es declaren apolítics, els simpatitzants del centreesquerra i els joves entre 15 i 34 anys. D’una altra banda, els més grans de 45 anys i els simpatitzants de polítiques de centredreta són els més preocupats per la inseguretat.
DESINTERÈS PER LA POLÍTICA L’enquesta sobre valors socials també descriu el barceloní mitjà com un ciutadà desinteressat per la política, que confia poc en les institucions i que cada vegada valora menys la feina i els estudis com a mitjà de socialització (solament els perceben com a instruments per poder aconseguir diners).
Pel que fa a l’espectre polític, els barcelonins es troben lleugerament inclinats cap a l’esquerra i es consideren tan espanyols com catalans. També desaproven la pena de mort (hi dóna suport l’11,3%, respecte al 16,7% de fa quatre anys) i disminueix el suport al nacionalisme (32,1%, vuit punts menys que el 2002) i a la independència de Catalunya (29,5%, quatre punts menys que llavors).
Tot i que els resultats finals encara no s’han obtingut, de l’enquesta es dedueix que els barcelonins perceben la immigració com un fenomen que és necessari assumir per mantenir les pensions al futur i per cobrir llocs de feina amb escassetat de mà d’obra. Als resultats tampoc es detecten reticències respecte als estrangers. La majoria va respondre que no li importaria matricular un fill en un col.legi de majoria immigrant o tenir una mesquita al costat de casa.
La família i els amics conformen l’àmbit social que genera més satisfacció als ciutadans, i els salaris i la situació econòmica són els aspectes que menys alegries els aporta. Finalment, els barcelonins atorguen una nota a la seva vida de 7,4, una dècima menys que fa quatre anys.
El Periódico
27-03-07
