| La rata |
JAVIER Belmonte
Ja no plou i una rata encebada mostra el morro per un forat a l’escocell d’un arbre a la plaça dels Campions. Com va avançar aquest diari dijous passat, d’aquesta plaça de la Vila Olímpica han desaparegut un total de 268 plaques de mida gran i lloses més petites que recordaven els campions dels Jocs del 92 i també altres esportistes notoris.
D’aquestes peces, 115 van ser robades i les 153 restants, retirades per l’ajuntament abans que les furtessin. Com que estem en temps de precampanya, Parcs i Jardins, que presideix l’ecosocialista Imma Mayol, en dóna la culpa al districte de Sant Martí, i el districte, que dirigeix el socialista Francesc Narváez, a la maldat humana.
On hi va haver les lloses s’han format bassals. Dues plaques s’han salvat de la crema. La que recorda que l’aleshores alcalde Pasqual Maragall va inaugurar la plaça el 25 de setembre de 1992 i la dedicada als patrocinadors comercials de l’invent. Que ningú estigui interessat a robar la placa de Maragall, o a preservar-la del robatori, és una metàfora. Maragall ja no cotitza. En realitat tota la plaça és una metàfora. També la rata.
Barcelona es caracteritza per construir coses belles que després no sap conservar. No estic gaire segur de si la plaça dels Campions ha entrat alguna vegada en la categoria de les coses belles, però sí que està en la de les pèssimament conservades. I el d’aquesta plaça i el de la ciutat en general no és només un problema d’incívics. L’incivisme és un papu al qual últimament culpem de tots els nostres fracassos o al qual confiem tots els nostres tèrbols interessos, siguin polítics o empresarials.
Tornem a la rata i als bassals que s’han format als forats deixats per les lloses, com un monument al no-res, al buit. La història de la Vila Olímpica és curiosa. Ha carregat sempre amb l’etiqueta de ser la plasmació de la versió pija del maragallisme i fins Clos va acabar renegant-hi. Com si matés el pare, Maragall. Qui sap si l’ajuntament desmuntarà tota la Vila Olímpica i se l’emportarà, com ha fet amb les plaques.
Ara la rata s’ha amagat, però queda la metàfora.
El Periódico
07-05-07
|
|
|
|
| |
|
