Hi ha qui diu que Barcelona es mereix un turisme de qualitat com si hi hagués indrets al món que no se’l mereixen. Que s’hauria d’actuar per fomentar que els guiris cutres amb ganes de prendre el sol i inflar-se a birres no vinguin a Barcelona i que es quedin al seu país, on tot és més car (o, és clar, que se’n vagin a llocs que mereixen rebre’ls, com els països subdesenvolupats, que encara no tenen dret a queixar-se, sembla ser). Aquest control per distingir els guiris cutres dels turistes sofisticats podria començar a les estacions de tren i a l’aeroport, on voluntaris pro-civisme haurien de preguntar als nouvinguts quines són les tres obres més emblemàtiques de Gaudí i, de pas, demanar-li’s una mostra d’orina per fer un test de drogues i alcohol a l’organisme.
Un cop passats pel sedàs del civisme, els turistes més elaborats ja podrien gaudir de la ciutat anant al MNAC i prenent té i refrescs a les terrasses, amb samarreta i pantalons per sota del genoll, que no sigui que els barcelonins ens escandalitzem de veure carns nues. I els comerços que els temptin amb cerveses, multa al canto, per provocadors.
Aquests dies a l’Ajuntament això ha estat un tema a debatre. S’ha criticat que cada vegada el turisme s’estigui degradant més i més i que l’imatge de la ciutat n’estigui quedant ressentida, i el debat ha arribat a nivells que hom pot qualificar de ridículs i carques. En aquest cas els que no governen són els que hi han posat cullerada, dient que s’ha de penalitzar als que van poc vestits, i que si algú deixa palès en samarretes estampades amb missatges, o en cartes de bars i restaurants que la beguda està a l’abast de tothom, se l’hauria de penalitzar. És un fet inquestionable que els preus baixos, la vida nocturna, l’alcohol i la platja són alicients gens menyspreables pels que busquen un destí on passar-s’ho bé. I segur que no és el millor reclam, però això no canviarà. El que no s’entèn és que algú pugui pensar que tot plegat es pot modificar amb restriccions. Hi ha una ordenança de civisme que s’ha d’aplicar i aquest és el punt de partida, però no n’hi ha prou. Per buscar un turisme de qualitat, s’ha d’oferir una ciutat de qualitat. I si això falla, ja tenim per on començar. Mentrestant nosaltres, ciutadanets i ciutadanetes, podem demanar que l’altrenativa al poder sigui una alternativa que no proposi pedaços a les mancances del govern…
Barcelonal día.
Setembre 2009
