| Mentre es dispara a la classe política |
Aquests dies s’han fet un munt de detencions a Barcelona i als entorns. Amb la consigna de netejar, els diferents cossos policials han actuat en diferents nivells disparant a diferents personatges col•locats al llarg i ample de les coordenades esquerra-dreta. A l’ajuntament de Santa Coloma i a totes les administracions en general la por està a flor de pell perquè una investigació treu a la llum delictes fets amb mala bava i ganes de guanyar pasta, però també posa de manifesti actuacions mal fetes per culpa de voler-les fer bé i tenir o bé poc temps, o bé mala informació, o bé pocs diners. El cas és que els ciutadans que presumeixen de desafectats estan d’allò més contents perquè la realitat corrobora la naturalesa de les seves tesis passotistes i de cert carpe diem i a cagar a la via.
Encara trastocats pel cas Millet, aquest nou cas que encara no té nom però que ben aviat serà batejat ens ensorra a tots plegats més endins de la brutor però alhora traspua un fil no pas d’esperança sinó d’una estranya joia de saber que vivim en un món on encara hi ha una idea idealista i bonica de que cal fer les coses bé i de que amb els diners públics no s’hi juga.
Continueu, senyors polítics, fent mala praxi o gastant massa en coses que només us interessen a vosaltres, que vindrà un jutge torrecollons a posar-hi el musell. I la veritat és que també es pot anar més enllà de tot plegat i pensar que si la investigació s’ha obert ara no és cap casualitat. En tot cas, potser la notícia pot ser titllada d’escandalosa però de ben segur que no és escàndol el que senten la majoria dels catalans. Barrejat amb un impúdic i secret sentiment d’admiració pels qui són capaços de passar-se la responsabilitat vers els contribuents per allò que no sona i embutxacar-se el que sí que sona sense miraments, els ciutadans no ens estranyem que aquestes coses passin. Passen a quasi tot arreu, perquè no haurien de passar aquí, amb el bon caldo que tenim. És un bon moment per posar tota aquesta trama graciosament tranversal a sobre de la taula. Ha esquitxat prou als diferents partits com per divertir als ciutadans normals i corrents que no tenen cap interès personal en la política, i si les reaccions són les adequades, fins i tot pot servir per posar el panorama democràtic una mica més al dia. És trist, per això. Però qui es pensa que la vida són flors i violes i romaní? I les reaccions adequades, les sentirem de boca d’algú? Es veu que fa un parell d’anys tot el tema va sortir a la llum i uns i altres van preferir seguir amb el criteri de deixar passar el temps, a veure què passa, potser si no fem res no passa res. Estaven tots d’acord en que és millor no barrejar els fems, i van continuar amb el qui dia passa any empeny. I pensant en clau de Barcelona, estiguem pendents en què es tradueix tot plegat…
Publicat en Barcelona al Día
Octubre, 28 2009
|
|
|
|
| |
|
